Tot i ser la primera vegada que presentam a l'Administració un Projecte Lingüístic de Centre adequat a la normativa legal vigent, volem recordar aquí que l'IES “Joan Maria Thomàs” és un dels Instituts pioners en l'ús del català com a llengua vehicular del Centre i llengua d'ensenyament. Efectivament, en el nostre Institut duem a terme, des del curs 1989-1990 un “Pla de Normalització Lingüística” que ens ha permès introduir de forma progressiva la llengua catalana com a llengua d'ensenyament. Vegeu aquí un resum d'aquest procés progressiu d'implantació del català:
1. Establir les
estratègies d'ensenyament, les
pràctiques i les accions educatives que garanteixin que
l'alumnat assoleixi un domini oral i escrit del català i del
castellà adequat al seu nivell d'estudis i de maduració
personal.
2. Compensar el desequilibri
existent en el coneixement i l'ús
desigual de la llengua catalana determinat per la situació
ambiental en que viu l'alumnat on la llengua castellana té un
predomini social quasi absolut en la majoria d'àmbits
(administració, comerç, mitjans de comunicació,
lleure, publicitat, etc. ...).
3. Promoure la presència
i l'ús de la llengua catalana en
totes les activitats del centre, en els àmbits de gestió,
administració i relacions externes i internes, i ampliar
progressivament la seva utilització com a llengua vehicular de
l'ensenyament per tal d'evitar l'avenç del procés de
substitució lingüística.
4. Articular el tractament
didàctic que es dóna a totes les
llengües que s'ensenyen al nostre Institut, que són el
català, el castellà, el llatí, el grec,
l'anglès i l'alemany, a fi de coordinar les programacions d'aula
dels respectius departaments pel que fa al que tenen de comú en
els objectius, continguts, terminologia, procediments i criteris
d'avaluació.
1. El català, com a
llengua pròpia de les Illes
Balears, és la llengua vehicular de l'ensenyament en el nostre
centre i la llengua oficial en què es tramita la
documentació acadèmica o administrativa i qualsevol altre
comunicat de circulació interna o externa, així com
és també la llengua en què estan retolades les
aules i les altres dependències.
2. La utilització del
català com a llengua vehicular de
l'ensenyament ha de ser congruent amb un concepte d'educació
basat en la vertebració del bagatge de coneixements entorn de
l'eix del manteniment o recobrament de la identitat pròpia de
les Illes Balears a través del coneixement específic de
la seva història, del seu medi natural, de l'entorn
geogràfic, de les condicions socials i econòmiques i, en
general, de la seva cultura i tradició.
3. Cap membre de la comunitat
escolar no pot ser discriminat amb motiu
de la seva llengua la qual cosa comporta que totes les actuacions que
es facin per afavorir el coneixement i l'ús de la llengua
catalana o castellana s'hauran d'ajustar al principi de no
separació d'alumnes en funció de la seva llengua.
4. El conjunt de les actuacions
previstes per a cada curs escolar per
aconseguir els objectius d'aquest projecte quedarà recollit en
un Pla d'Actuació Lingüística, que serà
elaborat al començament del curs per l'Equip Directiu i
haurà de ser aprovat pel Claustre.
L'IES Joan M. Thomàs està situat al número 93 del carrer Pablo Iglesias, a la barriada de s'Olivera que limita amb Son Oliva, l'Amanecer, la carretera de Sóller i la barriada de la Plaça de Toros. Segons la demarcació establerta en el mapa escolar de Palma pertany a la zona B que comparteix amb altres tres instituts (Josep Maria Llompart, Madina Mayurka i Son Pacs) i set centres concertats d'ESO (Arcàngel San Rafael, Jesús María, Manjón, Pius XII, San José de la Montaña, San Vicente de Paul i Aula Balear). Aquests centres es nodreixen de l'alumnat de setze col·legis de primària, set públics i nou concertats, ubicats a les barriades limítrofes amb S'Olivera i altres més allunyades com Cas Capiscol, Es Camp Redó i Bons Aires.
L'alumnat del nostre institut prové majoritàriament del CP Son Oliva i del CP Costa i Llobera situats a les barriades de Son Oliva i del Camp Redó, respectivament, on hi ha una gran concentració d'immigració peninsular i on l'oferta cultural en català és gairebé inexistent. Segons una enquesta realitzada a principi del curs 2002-03 només un 15,71% de l'alumnat té el català com a primera llengua, un 12,86% l'usen en les relacions familiars, percentatge que es redueix a un 3% quan es tracta de les relacions entre els amics. A més durant els darrers cursos hem acollit al nostre centre un nombre considerable d'alumnes d'incorporació tardana (35 el curs 2002-03) procedents de Sud-Amèrica (21 alumnes), de països de l'Est (8 alumnes) o d'altres indrets de l'Estat Espanyol (6 alumnes) als quals s'ha donat l'atenció pertinent a través del Pla d'Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC)
1. D'acord amb la normativa
vigent que regula els usos de la llengua
catalana com a llengua d'ensenyament en els centres docents no
universitaris, tots els alumnes del centre han de rebre un mínim
del 50% de les classes en català i a l'ESO
obligatòriament les àrees de Ciències socials,
Geografia i Història i Ciències de la Natura, i les
àrees que se'n derivin d'optativitat per coherència. A fi
de poder elaborar els horaris perquè es compleixi aquesta
normativa, al començament de cada curs els diferents
Departaments Didàctics faran saber a la Prefectura d'Estudis la
situació del professorat pel que fa a la seva capacitat per
impartir docència en llengua catalana.
2. Si no fos possible impartir
en llengua catalana, en tots els grups,
una de les dues àrees a què obliga el decret,
s'impartirà en llengua catalana una àrea diferent i es
comunicaran els motius a la Conselleria, tal com es preveu a l'Ordre de
12 de maig de 1998. D'entre les altres àrees, i fins arribar com
a mínim a la meitat del còmput horari de cadascun dels
grups, es concretaran en el Pla d'Actuació
Lingüística anual quines s'ensenyaran en llengua catalana.
3. En l'etapa de
l'educació secundària
postobligatòria, l'ús de la llengua catalana en les
diferents àrees haurà de ser decidida pel centre en
coherència amb les àrees que els alumnes hauran cursat en
aquesta llengua al llarg de l'etapa anterior i tenint en compte els
aspectes que puguin incidir millor en els estudis posteriors i en la
inserció social i laboral de l'alumnat.
4. El perfil d'una classe
impartida en català requereix que les
explicacions, anotacions a la pissarra, qüestionaris de proves i
exàmens i, en general, qualsevol intervenció del
professor siguin fets en llengua catalana i que en aquesta llengua
estiguin escrits també el llibre de text i altres materials
complementaris que es posin a l'abast de l'alumnat.
5. Únicament es
prescindirà del llibre de text en
català quan no n'existeixi cap en el mercat. En aquest cas, com
en el cas de que el llibre de text en català no satisfaci
plenament al Departament Didàctic, els materials
d'elaboració pròpia i els apunts haurien d'adquirir un
major protagonisme a fi de suplir les mancances. La mateixa
línia d'actuació hauria de presidir la utilització
d'altres materials didàctics auxiliars.
6. El les noves adquisicions
de material didàctic per al fons de
la biblioteca del Centre o per a les biblioteques d'aula o dels
Departaments es seguirà el criteri d'adquirir obres en
versió original i de donar preferència a les versions
catalanes per a les obres originades en altres llengües. Els
materials elaborats en català seran prioritaris a l'hora
d'adquirir enciclopèdies, diccionaris especialitzats, materials
audiovisuals o informàtics i llibres d'ús general o de
consulta.
7. El català ha de ser
usat de forma preferent en les activitats
extraescolars. Es promourà la celebració de festes
arrelades en la cultura popular, com la de Nadal, les Verges, Sant
Antoni i Sant Sebastià, Carnaval ... i s'afavorirà la
participació en activitats culturals en català
organitzades per l'institut o per altres entitats.
1. L'ensenyament de la
llengua catalana constitueix l'eix del
tractament de les llengües i la base d'adquisició de
capacitats en totes les altres llengües curriculars .
2. Els Departament
Didàctics de Català, Castellà,
Anglès, Alemany, Llatí i Grec s'orientaran per les
directrius sorgides del Currículum Integrat de Llengües
(CIL) que defineix els objectius i continguts comuns i
específics i altres aspectes metodològics consensuats.
Aquests Departaments hauran de coordinar les seves programacions i la
seva tasca docent de manera que es distribueixin adequadament els
continguts curriculars comuns per tal d'evitar les duplicacions
innecessàries i les incoherències.
3. Per facilitar
l'aplicació del CIL a l'ESO es mantindrà
el projecte d'agrupaments flexibles o desdoblaments, ja experimentats
amb èxit en el nostre Centre.
1. L'institut
utilitzarà la llengua catalana per presentar-se
en actes públics, anunciar actes culturals que organitza o en
els quals participa i per adreçar-se als mitjans de
comunicació.
2. Tota la documentació
que generin la gestió
acadèmica i la gestió econòmica i administrativa
de l'institut així com les comunicacions escrites
adreçades als diferents membres de la Comunitat Escolar ha de
ser en llengua catalana.
3. El personal
d'administració i serveis haurà de tenir
els coneixements de llengua catalana necessaris per al desenvolupament
de les seves funcions.
4. La retolació
serà en llengua catalana a tots els
espais de l'institut.
1. Les actuacions que han de
concretar les línies marcades en
aquest PLC es recolliran en un Pla d'Actuació
Lingüística, elaborat al començament de cada curs
escolar per l'equip directiu, bé directament, bé delegant
en la Comissió de Normalització Lingüística
(CNL), i aprovat pel claustre.
2. L'equip directiu serà
el responsable del seguiment del Pla
d'Actuació Lingüística i de la coordinació de
les tasques que aquest suposa, encara que podrà delegar-les en
la CNL que l'assessorarà en les funcions de coordinació,
impuls i manteniment de les activitats encaminades a incentivar
l'ús de la llengua catalana.
La CNL tendrà com a funcions bàsiques les
següents:
a) Promoció i
coordinació de les
activitats previstes en la concreció anual del projecte
lingüístic del centre.
b) Informació i
difusió, als diferents sectors de la
comunitat educativa, de les mesures d'estímul que afavoreixin la
realització del projecte lingüístic de centre.
c) Supervisió de
l'actualització bibliogràfica del
centre des del punt de vista de la normalització
lingüística.
d) Confecció de
l'inventari dels recursos i la gestió del
pressupost assignat pel centre a les activitats especialment
programades per afavorir la normalització
lingüística.
e) Qualsevol altra que tengui
relació amb activitats de
normalització lingüística del centre d'acord amb la
normativa aplicable.
f) A final del curs escolar, la
CNL elaborarà una memòria
sobre les actuacions duites a terme en matèria
lingüística. Aquesta memòria ha d'incloure una
valoració de la situació del moment pel que fa als
objectius bàsics marcats en aquest PLC. La memòria
esmentada podrà incloure una avaluació del propi PLC i
propostes de modificació, que hauran de ser sotmeses a la
Comissió de Coordinació Pedagògica i al Consell
Escolar. D'altra banda, la Comissió de Coordinació
Pedagògica pot proposar al Consell Escolar les modificacions del
PLC que cregui oportunes.
Palma, gener de 2004